Història

L’actual terme municipal de Torrelavit, pel fet d'estar comprès dins una petita vall per on discorre un corrent d’aigua contínua, ha comportat des de temps antics que hi hagi hagut assentaments humans. L’estada de l’ésser humà de manera permanent es troba plenament confirmada al territori per les mostres d’indústria paleolítica recollides, que corresponen al període mitjà.

Hi ha la hipòtesi que el topònim Lavit és d’arrel berber o àrab, per creure, alguns historiadors, que la vall del Riudebitlles va estar integrada en l'Al-Andalús diversos segles, ja que es creu que l’aprofitament de les aigües del riu per diversos sistemes hidràulics primitius, amb recs per moure molins i regar hortes, van ser realitzats per musulmans.

També hi ha una altra hipòtesi sobre aquestes instal·lacions hidràuliques, de característiques tècniques molt elementals: que fossin iniciades sota l’assessorament d’ordes religiosos (benedictins) a final del segle IX o inici del X, quan el poder efectiu cristià s’havia consolidat.

La demarcació territorial de Lavit apareix a l'inici del segle X i és una segregació del castell termenat de Subirats. Però no és fins a la segona meitat d’aquest segle que es troba documentat.

A partir d’aleshores es troben diversos documents en què es demostra que era un territori plenament delimitat i un lloc amb vitalitat, ja que hi ha present, en quasi tots els documents, el conreu de la vinya i els cereals, així com l’horta i els molins fariners.

Terrassola, amb tota seguretat, existia al segle X com a demarcació del castell termenat de Mediona, encara que possiblement amb menys població que el castell de Lavit.

El primer document trobat fins ara en què esmenta l’indret és del 990 i es tracta d’una venda d’unes terres conreades i ermes amb casa. Però no és fins a partir del segle XI que l’indret deTerrassola s’esmenta amb més assiduïtat. A partir del segon terç del segle XII queda demostrat per diversos documents que Terrassola està plenament conreat i habitat.

De l’època compresa entre els segles XII i mitjan del segle XIV ens han restat testimonis prou significatius per saber com va anar el seu desenvolupament, tant pel que fa a Lavit com a Terrassola, amb un nombre no gaire important però, això sí, prou significatiu d’estructures arquitectòniques (sobretot religioses: Sant Marçal, Sant Martí de Sadevesa i alguna de civil com la impressionant casa forta dels castlans de Lavit o casa del Raïm) de notable interès, fet que ens dóna a entendre una població consolidada en les dues demarcacions, dedicada al conreu de la terra, la ramaderia, l’horta i l’obtenció de farina. Per tant, és una època de gran prosperitat en tots els àmbits de la societat (econòmicament, demogràficament, artísticament, políticament, socialment ...).

Però hi ha una davallada general sobretot pel que fa a la disminució d’habitants, que va ser molt evident a causa dels fogatges del segle XIV, després d’haver passat la terrible pesta negra i la tragèdia de la Guerra Civil de la segona meitat del segle XV.

En aquesta època acaba la sobirania nacional i s’entra dins una altra forma de veure el món: la dinastia dels Habsburg. Aquesta important dinastia va regir els destins de la Corona d’Aragó, que va gaudir d’una àmplia autonomia durant tots els segles XVI i XVII.

A Lavit i Terrassola el camp es van anar refent de mica en mica i el cereal era el producte que més s'hi conreava.

Durant tot el segle XVII s'hi observa una millora econòmica, com queda ben palesa en una sèrie d’edificacions, sobretot a Terrassola.

S’entra, per tant, al segle XVIII amb un bon ressorgiment econòmic i augment demogràfic. A més, es van instal·lar a les voreres del riu un bon nombre d’indústries papereres que van crear riquesa i benestar social.

El final del segle XVIII i l'inici del XIX van ser d’una crisi creixent, en part ocasionada per les guerres de l’imperi Espanyol, sobretot l’anomenada “Guerra Gran”, amb la França de la revolució. Això va portar a una mobilització general al Principat, que malgrat que va afectar poc tant Lavit com Terrassola, va tornar a portar carència d’aliments i augment d’impostos.

El 1888 la plaga de la fil·loxera es va detectar als termes de Lavit i de Terrassola; la destrucció de la vinya va portar moltes dificultats, però no va alterar tant l’economia com en altres poblacions, ja que existia una potent indústria paperera, així com una fàbrica de teixits, que donava feina a molta gent. A més, l’horta es va potenciar molt.

El segle XIX, malgrat les guerres civils, revolucions, vagues, ocupacions estrangeres, guerres colonials, males collites, sequeres, còlera, etc., va ser d’un progrés notable i d’un fort creixement demogràfic.

A l'inici del segle XX, malgrat el problema rabasser, hi va haver una millora palpable de la societat d’aquell temps gràcies a la indústria paperera i a l’horta, que es va potenciar molt durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

L’any 1920, els termes de Terrassola i Lavit s’uneixeni es van posar d’acord en el nom del poble: Torre-Lavit. Ja al 1853 es van fer tràmits per a la unió d’ambdós però no van prosperar. Més endavant, el 1867 s'hi va fer el projecte d’unir-los, però per causes possiblement polítiques no es va dur a terme. Va caldre arribar al 1918, quan quasi tots els veïns dels dos pobles van lliurar una instància tot considerant factible la fusió dels dos termes en un de sol. El 1918, els dos ajuntaments es van posar d’acord i el 1920 es van unir legalment.

Els anys 20 van ser d’una etapa bastant fructífera per al municipi, per la gran quantitat d’obres que s'hi van realitzar: es van arranjar camins i carreteres, es va col·locar un rellotge municipal al campanar de Sant Marçal, es va construir l’edifici dels col·legis públics, el pont que travessa el torrent de mas Vendrell, la reposició de la Creu de Lavit, la construcció d’uns coberts per aixoplugar les dones en el rentador que hi havia sota el pont de can Mussons... Va ser un període amb poques friccions socials i polítiques.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) el nombre d’habitants es va reduir ja que el creixement vegetatiu va ser molt irrisori i hi va haver un gran nombre de defuncions a causa de la revolució i la guerra.

La postguerra va ser una etapa de completa autarquia, potenciada pel fet d’esclatar laSegona Guerra Mundial (1939-1945). El cost de la vida es va triplicar, hi va haver manca de recursos de primera necessitat i els salaris del camp i la indústria paperera no va ser dignes.

Passada l’etapa difícil de la postguerra, les coses van començar a canviar i es van produir certes millores al municipi. Hi va haver una activació econòmica produïda per la millora de la indústria paperera i de conreus, es van arranjar els vials d’accés al poble, es va construirel pont sobre el Riudebitlles, es va subministrar aigua potable a totes les llars del poble, es van construir les escoles al barri de Can Rossell de la Serra, etc.

A més, el creixement de les indústries papereres, així com al de les de vins i caves, va comportar un augment de la població.

L'any 1978 es restaura la democràcia amb l'entrada en vigor de la Constitució espanyola. Després del llarg període de dictadura franquista, el primer alcalde elegit democràticament fou el Sr. Pere Ribé i Durban.

En les eleccions municipals del 1983, 1987 i 1991, Pere Ribé i Durban, presentat per la coalició CiU, revalidà la majoria absoluta. Durant el seu mandat van ser moltes les millores que es van realitzar al poble: urbanització de gairebé tots els carrers, nou enllumenat, construcció de la piscina municipal i del pavelló poliesportiu, asfaltat de molts camins rurals, construcció del mur de la plaça del Castell de Çavit, actualització de la xarxa telefònica i distribució de gas natural per tota la població, construcció del Consultori Mèdic Municipal i de la llar d’infants, construcció del Casal de Cultura...

En les eleccions del 1995 va ser nomenat batlle Pere Marimon i Montserrat, per a la coalició CiU. En aquesta legislatura es va construir el pou d’aigua potable de Can Rossell, es van reformar i millorar la casa consistorial i es va construir la pista de tennis i la pista polivalent.

En les dels anys 1999 i 2002 va sortir elegit alcalde Pere Ribé i Vila, també de CiU, que conjuntament amb el seu equip de govern ha continuat les millores municipals.